miércoles, 29 de abril de 2015

27.- PENCAS EN SALMUERA


RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA. PUBLICAT EN EL DIARI LES PROVÍNCIES 

10-01-2015.  



  Era la vesprada prèvia al dia de Reis. En el corral a casa dels meus iaios havíem disposat un cabàs de garrofes i un altre de palla per als cavalls i tres gots de mistela per als Mags d'Orient. La cavalcada estava a punt de començar i allí que ens en vam anar amb eixa innocent il·lusió que teníem els xiquets. Ja se sentien els tambors anunciadors que l'hora estava prop. Es veien torxes enceses i els nervis cada vegada eren més patents.

   Tots ens dirigíem a rebre els Reis d'Orient que, com tots els anys, vindrien carregats d'il·lusions i joguets per a tots. Veia als pastorets que havien anat a rebre'ls i al fons, sobre tres majestuosos cavalls, Melchor, Gaspar i Baltasar acompanyats dels seus patges i de carros carregats fins dalt de caixes.



   La cavalcada era llarga fins a arribar a l'Església on es prostrarien per a adorar el xiquet Déu. Les meues ganes eren que tot acabara i que passaren a deixar els regals. I així va ser.

   Ens afanyem per a arribar com més prompte millor i sense quasi temps perquè obriren la porta, vaig entrar a casa dels meus pares a veure què havien deixat. Buscant i buscant i al final davall de la taula del despatx de mon pare, vaig trobar les desitjades caixes, un abric, una caixa de bombons, una bufanda... ufff i al final, amagat i embolicat en paper de regal, a veure, a veure, sí, el patinet que havia demanat.



   Ens dirigim a casa dels meus iaios. Em vaig colar corrent per a veure si s'havien menjat i begut els presents que els vaig deixar. No quedava res, els cabassos buits així com els gots. Però, on estaven els regals?. 
   
   Vaig pujar a la cambra, vaig buscar per tota la casa. Vinga, vine ací, "vés al corral" vaig sentir. I mare de Déu, penjats de l'arbre de la xeringuilla que creixia entre la paret i el safareig, allí estaven les caixes penjant. Una escopeta amb tapó de suro, uns guants de llana, el joc de l'oca, un parxís... No tenia prou mans per a obrir els paquets.


  Van preparar el sopar, que no va ser ni més ni menys que carn a la brasa, pimentó i albergina torrades, carxofes que preparaven amb oli, sal i un all pelat dins perquè cogués, un plat d'olives ratllades fetes per la meua iaia i un bon plat de penques en salmorra. Les havia llavat, llevat els fils, tallades a trossos i bullit. En un bot, dos parts de vinagre per cinc d'aigua i sal la que admetera sense que quedara solatge i el vertiría sobre les penques bullides, amb unes rodanxes de llima per damunt.



RECUERDOS  DE MI INFANCIA

   Era la tarde previa al día de Reyes. En el corral en casa de mis abuelos habíamos dispuesto un capazo de algarrobas y otro paja para los caballos y tres vasos de mistela para los Magos d'Orient. La cabalgata estaba a punto de empezar y allí que nos fuimos con esa inocente ilusión que teníamos los niños. Ya se sentían los tambores anunciadores que la hora estaba cerca. Se veían antorchas encendidas y los nervios cada vez eran más patentes.

   Todos nos dirigíamos a recibir los Reyes de Oriente que, como todos los años, vendrían cargados de ilusiones y juguetes para todos. Veía a los pastorcillos que habían ido a recibirlos y al fondo, sobre tres majestuosos caballos, Melchor, Gaspar y Baltasar acompañados de sus pajes y de carros cargados hasta arriba de cajas.
   
   La cabalgata era larga hasta llegar a la Iglesia donde se postrarían para adorar el niño Dios. Mis ganas eran que todo acabara y que pasaran a dejar los regalos. Y así fue.
   
   Nos dimos prisa para llegar cuanto más pronto mejor y sin casi tiempo porque abrieran la puerta, entré en casa de mis padres a ver qué habían dejado. Buscando y buscando y al final bajo de la mesa del despacho de mi padre, encontré las deseadas cajas, un abrigo, una caja de bombones, una bufanda... ufff y al final, escondido y enredado en papel de regalo, a ver, a ver, sí, el patinete que había pedido.
   
   Nos dirigimos en casa de mis abuelos. Me cole corriendo para ver si se habían comido y bebido los presentes que les dejé. No quedaba nada, los capazos vacíos así como los vasos. Sin embargo, donde estaban los regalos?. Subí a la cámara de arriba, busqué por toda la casa. Venga, ven aquí, "ves al corral" oí. Y madre de Dios, colgando del árbol de la jeringuilla que crecía entre la pared y el lavadero, allí estaban las cajas colgando. Una escopeta con tapón de corcho, unos guantes de lana, el juego de la oca, un parchís... No tenía suficiente manos para abrir los paquetes.

   Prepararon la cena, que no fue ni más ni menos que carne a la brasa, pimiento y berenjena a la brasa, alcachofas que preparaban con aceite, sal y un ajo por dentro para que cociese, un plato de aceitunas chafadas hechas por mi abuela y un buen plato de pencas en salmuera. Las había había lavado, quitándole los hilos, las cortó a trozos y las hirvió. En un bote, dos partes de vinagre por cinco de agua y sal la que admitiera sin que quedara poso y lo echaría sobre las pencas hervidas, con unas rodajas de lima por encima.