domingo, 24 de mayo de 2015

46.- ARRÒS CALDÓS DE VERDURES


RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA. PUBLICAT EN EL DIARI LES PROVÍNCIES 


23-05-2015.  





    Era dia de tornar a solfatar les vinyes i de llevar-los alguns brots o xupladors molestos per al normal desenrotllament de les plantes. Ens trobàvem de bon mati en el camp abans de que el sol calfara i poguera cremar les fulles que estàvem fumigant. Acabarem prompte i ens vam menjar un tros de pa mullant en el portaviandes de metall amb les sobres de les restes de truita de creïlles i abadejo fregit amb alls de la nit anterior. 

   Tornarem prompte a la caseta i la meua tia estava començant a fer un arròs caldós de verdures. Per a això tenia bullides ja uns fesols que a finals de l'estiu, el meu iaio havia assecat al sol amb baina i tot. Una vegada feta esta faena les va escrostonar i en un cabàs les va ventar al vent perquè quedara netes de qualsevol tros de corfes i poder-les guardar. Però abans va haver d'anar mirant un a un per si tenien algun forat per haver-los entrat el corcó en alguns grans. Va posar la cassola al foc amb oli d'oliva i en un plat tenia els fesols bullits i amb un tenidor va esclafar la mitat d'elles com si de farinetes es tractara i els va tirar dins. Va remoure i a continuació va ficar uns trossos de fulls de col verda, napicol pelat i trossejat i una cullerada de pebre roig de full i sal. Va remoure novament i abans de que es poguera cremar el pebre roig ho va cobrir d'aigua i quan va començar a bullir va posar unes brines de safrà prèviament torrat. Va tallar en quatre trossos mitjans el cor blanc de la col i ho va col·locar en la cassola. I a esperar l'hora per a afegir l'aigua que s'hauria consumit, posar les creïlles trossejades i després l'arròs. A les dotze i mitja preguntaria a tots si afegia ja el caldo (aigua per a posar després l'arròs) com a senyal que estarien tots preparats per a menjar a l'una en punt. 

   Mentrestant, la meua iaia estava arreplegant els albercocs que ja estaven caient de l'arbre perquè volia fer conserva amb ells. Però això seria un altre dia. Posaríem la taula i per a eixe arròs faríem una ensalada de ceba tendra que la meua tia tallaria a làmines, sal, l'estrenyeria amb la mà perquè s'amerara bé, oli d'oliva i vinagre. 



RECUERDOS DE MI INFANCIA (Arroz Caldoso de Verduras) 


   Era día de volver a sulfatar las viñas y de quitarles algunos brotes o chupadores molestos para el normal desarrollo de las plantas. Nos encontrábamos de buena mañana en el campo antes de que el sol calentara y pudiera quemar las hojas que estábamos fumigando. Terminamos pronto y nos comimos un trozo de pan mojando en la fiambrera de metal con las sobras de los restos de tortilla de patatas y bacalao frito con ajos de la noche anterior. 

   Regresamos pronto a la casita y mi tía estaba empezando a hacer un arroz caldoso de verduras. Para ello tenía hervidas ya unas alubias que a finales del verano, mi abuelo había secado al sol con vaina y todo. Una vez hecha esta faena las descascarilló y en un capazo las venteo para que quedase limpias de cualquier trozo de cáscara y poderlas guardar. Pero antes tuvo que ir mirando uno a uno por si tenían algún agujero por haberles entrado la carcoma en algunos granos. 

   Puso la cazuela al fuego con aceite de oliva y en un plato tenía las alubias hervidas y con un tenedor aplastó la mitad de ellas como si de papilla se tratase y las echó dentro. Removió y a continuación metió unos trozos de hojas de col verdes, nabicol pelado y troceado y una cucharada de pimentón de hojilla y sal. Removió de nuevo y antes de que se pudiera quemar el pimentón lo cubrió de agua y cuando empezó a hervir puso unas briznas de azafrán previamente tostado. Cortó en cuatro trozos medianos el corazón blanco de la col y lo colocó en la cazuela. Y a esperar la hora para añadir el agua que se habría consumido, poner las patatas troceadas y después el arroz. A las doce y media preguntaría a todos si añadía ya el caldo (agua para poner después el arroz) como señal de que estarían todos preparados para comer a la una en punto. 

   Mientras tanto, mi abuela estaba recogiendo los albaricoques que ya estaban cayendo del árbol porque quería hacer conserva con ellos. Pero eso sería otro día. Pondríamos la mesa y para ese arroz haríamos una ensalada de cebolla tierna que mi tía cortaría a láminas, sal, la apretaría con la mano para que se empapara bien, aceite de oliva y vinagre.