sábado, 8 de agosto de 2015

57.- FIGATELLS


RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA.  

08-08-2015

                    Foto de Chelo Peiró Sanchis

  El meu iaio estava assentat en la séquia. S'havia llevat les espardenyes de careta i s'estava netejant els peus rojos de la terra que havia xafat cavant. L'aigua corria fresca. Aigua que servia per a regar els horts i els pocs camps de taronges que començaven a sembrar-se. Era un dia especial, es celebrava el Salvador, el seu sant. I havien preparat una sopa coberta, de menudillos o de novia, així cridà perquè no hi havia boda en què no se servira i que tant li agradava. Per a això, la meua iaia havia matat una gallina ponedora la nit anterior, cosa excepcional.

Després d'arreglar-la, la va posar en quarts a bullir en una olla amb un os de pernil. Quan faltava mitja hora per a traure el caldo, va posar uns fetguets, unes morelles i els rovells de l'ovari de la pròpia gallina. I com no, safrà del bo, res de colorant. Quan el caldo estava al punt, havia torrat una llesca de pa molt fina i tallat en trossets xicotets els va disposar en cada plat on va abocar el caldo repartint els ingredients. Però després del plat principal, la meua tia Pepa havia preparat uns figatells. Típics i estesos per tot l'arc mediterrani, especialment en les comarques Valencianes de la Marina Alta, La Safor, de L'Alcoià i el Comtat, estant present a Itàlia, Xipre, Còrsega i amb tota seguretat ve el seu origen del fardell aragonés des de temps dels fenicis. I precursor sens dubte de l'hamburguesa, que ja és a dir.

Va mesclar 250 grams de magre de porc picat, 250 grams de fetge de porc també picat, pebre negre, anou moscada, un poc de sal, uns pinyons i jolivert tallat. Una vegada ben mesclat, va prendre porcions amb una cullera i li va donar la forma als figatells embolicant-los amb la mantellina. Va deixar que reposaren unes hores en fresc i els va fer en una paella esclafant-los un poc perquè soltaren el seu greix.

Menjar de Sant, si senyor. A la vesprada, els meus tios Rosita i Vicente se'n van anar amb la moto a visitar el porrat tradicional que feien en Els Poblets en el dia del seu patró, El Salvador. Em passe tota la vesprada esperant el seu retorn perquè segur estava que quelcom m'anaven a portar. Quasi a poqueta nit vaig sentir el soroll que arribaven i vaig eixir corrent a esperar-los en el camí. Sense deixar ni tan sols que abaixaren del vehicle, em van entregar un gaiato de caramel roig a tires blanques embolicat en paper de cel·lofan.

FIGATELLS

Mi abuelo estaba sentado en la acequia. Se había quitado las alpargatas de careta y se estaba limpiando los pies rojos de la tierra que había pisado cavando. El agua corría fresca. Agua que servía para regar los huertos y los pocos campos de naranjas que empezaban a sembrarse. Era un día especial, se celebraba el Salvador, su santo. Y habían preparado una sopa cubierta, de menudillos o de novia, así llamada porque no había boda en la que no se sirviera y que tanto le gustaba. Para ello, mi abuela había matado una gallina ponedora la noche anterior, cosa excepcional.

Después de arreglarla, la puso en cuartos a hervir en un puchero con un hueso de jamón. Cuando faltaba media hora para sacar el caldo, puso unos higaditos, unas mollejas y las yemas del ovario de la propia gallina. Y como no, azafrán del bueno, nada de colorante.

Cuando el caldo estaba en su punto, había tostado una rebanada de pan muy fina y cortado en trocitos pequeños los dispuso en cada plato donde vertió el caldo repartiendo los ingredientes.

Pero después del plato principal, mi tía Pepa había preparado unos Figatells. Típicos y extendido por todo el arco mediterráneo, especialmente en las comarcas Valencianas de la Marina Alta, La Safor, de L´Alcoia y El Comtat, estando presente en italia, chipre, córcega y con toda seguridad viene su origen del Fardel aragonés desde tiempos de los fenicios. Y precursor sin duda de la hamburguesa, que ya es decir.

Mezcló 250 gramos de magro de cerdo picado, 250 gramos de hígado de cerdo también picado, pimienta negra, nuez moscada, un poco de sal, unos piñones y perejil cortado. Una vez bien mezclado, tomó porciones con una cuchara y le dio la forma a los figatells envolviéndolos con el redaño (mantellina). Dejó que reposasen unas horas en fresco y los hizo en una sartén aplastándolos un poco para que soltaran su grasita.

Comida de Santo, si señor. Por la tarde, mis tíos Rosita y Vicente, se fueron con la moto a visitar el porrat tradicional que hacían en Els Poblets en el día de su Patrón El Salvador. Me pase toda la tarde esperando su regreso pues seguro estaba que algo me iban a traer. Casi al anochecer oí el ruido de que llegaban y salí corriendo a esperarlos en el camino. Sin dejar ni tan siquiera que bajasen del vehículo me entregaron un cayado de caramelo rojo a tiras blancas envuelto en papel de celofán.