lunes, 12 de octubre de 2015

LLICSÓ, LLETSÓ, LLINSÓ, LLECSÓ / CERRAJA COMÚN, CERRAJÓN.


Sonchu Oleraceus. Llicsó comú
El llicsó és una planta de les denominades comestibles. En l'antiguitat ja s'utilitzava en la cuina com a verdures o hortalissa. Es cultivava en l'antiguitat a Grècia, Roma i en quasi tota Europa en l'Edat Mitjana. Amb el pas dels segles, esta verdura va ser substituïda per altres que es van considerar més refinades. Plini (Gaius Plinius Secundus, 23-79) va comentar que Teseu es va menjar un plat de llicsons abans d'anar a lluitar contra Marató. 

Del genero Sonchus, la Cerraja- llicso perdigoner
Era un dels ingredients de la cuina mediterrània tradicional. Actualment no es cultiva i s'arrepleguen del camp on creixen de forma silvestre. Tant en ensalades com bullides o fregides i acompanyades d'altres herbes, servixen per a l'elaboració de plats tradicionals com els farciments de coques o pastissets. 

Sonchus Asper

Desgraciadament emmarquem a esta verdura com a mala herba. Creix en l'actualitat en els camps, especialment els de regadiu. Al canviar el mode tradicional de reg (a manta), al de goter, l'ús indiscriminat d'herbicides i la sequera que patim en la conca mediterrània, està acabant amb estes plantes tan beneficioses per al nostre organisme i que formen part de la cuina tradicional valenciana. 

Sonchus palustris.  Roqueret o ull de perdiu.

Totes els diferents classes de llicsons són del genere Sonchus, sent diverses les seues varietats. En les fotos, les més apreciades i conegudes. Quan isquen al camp, espere els ajude a distingir-les.


Sonchus Tenerrimus. Llicsó de pardal o llicso fi - Cerraja menuda

CERRAJA COMÚN, CERRAJÓN. 

La cerraja es una planta de las denominadas comestibles. En la antigüedad ya se utilizaba en la cocina como verduras u hortaliza. Se cultivaba en la antigüedad en Grecia, Roma y en casi toda Europa en la Edad Media. Con el paso de los siglos, esta verdura fue sustituida por otras que se consideraron más refinadas. Plini (Gaius Plinius Secundus, 23–79) comentó que Teseo se comió un plato de cerrajas antes de ir a luchar contra Marató. 

Era uno de los ingredientes de la cocina mediterránea tradicional. Actualmente no se cultiva y se recogen del campo donde crecen de forma silvestre. Tanto en ensaladas como hervidas o fritas y acompañadas de otras hierbas, sirven para la elaboración de platos tradicionales como los rellenos de cocas o empanadillas. 

Desgraciadamente enmarcamos a esta verdura como mala hierba. Crece en la actualidad en los campos, especialmente los de regadío. Al cambiar el modo tradicional de riego (a manta), al de gotero, el uso indiscriminado de herbicidas y la sequía que padecemos en la cuenca mediterránea, está acabando con estas plantas tan beneficiosas para nuestro organismo y que forman parte de la cocina tradicional valenciana. 

Todas los diferentes clases de cerrajas son del genero Sonchus, siendo muchas sus variedades. Cuando salgan al campo, espero les ayude a distinguirlas.

2 comentarios:

  1. Gracias por su trabajo, nosotras estamos intentando hacer algo bastante similar a lo que usted propone, recopilando cocina de tradición, historia y vivencias. Nos ha resultado muy Útil e interesante esta entrada.

    ResponderEliminar
  2. A L´Orxa fan "pastissos" amb eixes herbes bullides canviant l'aigua tres vegades per a llevar.li l´amargor i després fregides amb allets i molletes de bacallà

    ResponderEliminar