sábado, 5 de marzo de 2016

87.- ARRÒS AMB FESOLS I NAP / ARROZ CON HABICHUELAS Y NABO.


RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA. PUBLICAT EN EL DIARI LES PROVINCIES.


05-03-2016


Foto y receta de  Salvadora Boronat


El meu iaio estava llaurant el camp de ceps que ja començaven a voler rebentar els seus brots. L'hivern no havia sigut molt fred i a penes hi havia hagut gelades i això segons pareix no era bo del tot. Darrere del forcat amb les regnes passades pel coll guiant l'animal perquè no es desviara i jo al seu costat com si fóra qui els guiara. Anar fins al final del bancal, moure el forcat fins a posar-ho en línia i tornar al principi una vegada i una altra, cansava. El sol queia amb justícia i em vaig retirar davall d'un ametler on m'albergara l'ombra. Vaig beure aigua de la botija que allí estava penjan. La intenció era tornar al mig dia per a menjar a casa i així ho vam fer, vaem pugar l'aladre al carro, enganzarem l'animal i vam agafar el camí de casa. 

Arribem a casa i la meua tia ens va demanar les penques que li portàvem de la caseta. Li va llevar les fulles, les esfilagarse i amb sal grossa entre la seua mà les va netejar bé i les va passar per l'aigua tallant-les en trossos. Es disposava a fer-nos un suculent arròs amb fesol, nap i alguna sorpresa més. 

Com sempre va posar el perol de ferro colat damunt dels ferros amb tres potes damunt del foc. Un poc d'oli del frito de l'orsa i en ell va sofregir uns trossos de manetes i costelletes de porc. Quan ho tenia ben daurat, va posar una cullera de pebre roig fullat mentres amb l'altra mà tenia un got d'aigua. Res més ho tire, va remoure i va posar l'aigua perquè no es cremara perquè llavors amargaria. Va cobrir amb aigua i va afegir les penques que com eren molt tendres no els va donar un bull a part i deix que coguera sobre trenta minuts. Mentrestant havia fet unes mandonguilles amb la picadad de la pilota del putxero que havia reservat. Va afegir els trossos de napicol, nap blanc trossejats i un bon grapat de fesols que havia posat a remulla la nit anterior i va trencar amb aigua freda tres vegades el bull perquè no quedaren durs. A la meua tia li agradava el moniato i per això va pelar un i també el va posar sencer junt amb les altres verdures perquè a tots no li agradava. Va posar el safrà que acaba de torrar dins d'un paper damunt de la tapadora de la cassola, va mirar si feia falta més aigua i quan alce el bull va ficant les mandonguilles i va deixar que tot coguera altres 30 minuts. Va posar l'arròs i quan estava fet va servir un plat fondo fins dalt per a cada u. 


ARROZ CON HABICHUELAS Y NABO. 

Mi abuelo estaba arando el campo de cepas que ya empezaban a querer reventar sus yemas. El invierno no había sido muy frío y apenas había habido heladas y eso al parecer no era bueno del todo. Detrás del arado con las riendas pasadas por el cuello guiando al animal para que no se desviara y yo a su lado como si fuese quien los guiara. Ir hasta el final del bancal, mover el arado hasta ponerlo en línea y volver al principio una y otra vez, cansaba. El sol caía con justicia y me retiré debajo de un almendro donde me cobijase la sombra. Bebí agua del botijo que allí estaba colgado. La intención era volver al medio día para comer en casa y así lo hicimos, subimos el arado al carro, enganchamos el animal y cogimos el camino de casa. 

Llegamos a casa y mi tía nos pidió las pencas que le traíamos de la casita. Les quito las hojas, las deshilacho y con sal gorda entre sus mano las limpió bien y las paso por el agua cortándolas en trozos. Se disponía a hacernos un suculento arroz con habichuela, nabo y alguna sorpresa más. 

Como siempre puso el perol de hierro colado encima de los hierros con tres patas a la lumbre. Un poco de aceite del frito de la orza y en él sofrió unos trozos de manitas y costillitas de cerdo. Cuando lo tenía bien dorado, puso una cuchara de pimentón de hojilla mientras con la otra mano tenía un vaso de agua. Nada más lo echo, removió y puso el agua para que no se quemase pues entonces amargaría. Cubrió con agua y añadió las pencas que como eran muy tiernas no les dio un hervor a parte y dejo que cociera sobre treinta minutos. Mientras tanto había hecho unas albóndigas con la picada para la pelota del puchero que había reservado. Añadió los trozos de nabicol, nabo blanco troceados y un buen puñado de habichuelas que había puesto en remojo la noche anterior y rompió con agua fría tres veces el hervor para que no quedaran duras. A mi tía le gustaba el boniato y por ello peló uno y también lo puso entero junto con las demás verduras porque a todos no le gustaba. Puso el azafrán que acaba de tostar dentro de un papel encima de la tapadora de la cazuela, miró si hacía falta más agua y cuando levanto el hervor fue metiendo las albóndigas y dejo que todo cociera otros 30 minutos. Puso el arroz y cuando estaba hecho sirvió un plato hondo hasta arriba para cada uno.