domingo, 3 de abril de 2016

TRUITA I REMENAT DE CONILLETS / TORTILLA Y REVUELTO DE COLLEJAS


Foto Bernat Cardona Bañó

Conillets en valencià, és el nom donat a la planta silvestre herbàcia Silene vulgaris, de la família de les Caryophyllaceae, que és consumida com a verdura i es troba en sembrats i terrenys erms o amb poca labor. Actualment es comercialitza i es cultiva molt poc en relació a altres verdures de mercat. 


Des de l'antiguitat es consumix la part tendra, és a dir, els brots i primers fulls de la mateixa (la resta és dur), perquè és una planta d'un sabor peculiar, suau i molt agradable al paladar. És ara a la primavera quan pot collir abans de que espigole.

Mai ha d'estirar elles arrancant-les d'arrel pel fet que s'eliminen futures plantes per a la pròxima temporada. Les més saboroses són aquelles que es crien en l'ombra. 

En castellà, la paraula "colleja" també es referix al fet de donar un colp en el bescoll amb la palma de la mà: "dar una colleja". 

Antigament es feia un arròs amb verdura de temporada amb faves i carxofes i li agregaven els Conillets. Una manera més d'aprofitar les possibilitats que ens dóna el camp a la primavera. Les herbes mengívoles.

En Estats Units es considera i així està catalogada com a planta invasora. Segurament desconeixeran les seues propietats culinàries. 

Però on podem apreciar tot el seu sabor, suavitat i textura és fent la típica truita de conillets. 


Per a això en una paella amb oli calent (atenció amb les esguitades) depositem els brots tendres dels conillets a poc a poc, prèviament llavades en abundant aigua i ben escorreguts. A mesura que vagen minvant, anem afegint més perquè es coguen sense afegir aigua i així haurem aconseguit mantindre els beneficiosos elements minerals a banda de les vitamines que tenen.

Foto Bernat Cardona Bañó

Batem els ous segons la proporció de conillets i afegint un poc de sal. Quan estiguen al punt les traiem i les incorporem a l'ou batut, retirem de la paella l'oli sobrant i fem la truita voltejant-la com si de creïlles es tractara. 

Foto Bernat Cardona Bañó

Un truc és el de batre ous com el mínim possible, és a dir que es quede el rovell i la clara integrada el més just perquè després al mesclar-ho es pegue a la verdura.

REMENAT

També les podem cuinar com a remenat, per a això tallem en làmines unes dents d'alls i els fregim en l'oli i els retirem. Procedim de la mateixa manera, afegint a poc a poc els conillets i deixem que evaporen l'aigua. Quan estiguen al punt els traiem i els incorporem a l'ou batut amb un poc de sal, retirem de la paella l'oli sobrant i fem el remenat al punt de quallat que ens agrade. Servim posant els alls fregits per damunt.


COLLEJAS

Colleja es un nombre vernáculo dado a la planta silvestre herbácea Silene vulgaris, de la familia de las Caryophyllaceae, que es consumida como verdura y se encuentra en sembrados y terrenos baldíos o con poca labor. Actualmente se comercializa y se cultiva muy poco en relación a otras verduras de mercado. 

Desde la antigüedad se consume la parte tierna, es decir, los brotes y primeras hojas de la misma (el resto es duro), pues es una planta de un sabor peculiar, suave y muy agradable al paladar. Es ahora en primavera cuando puede cosechar antes de que espigue. 

Nunca debe tirar de ellas arrancándolas de raíz debido a que se eliminan futuras plantas para la próxima temporada. Las más sabrosas son aquellas que se crían en la sombra.

En castellano, la palabra “colleja” también se refiere al hecho de dar un golpe en la nuca con la palma de la mano: “dar una colleja”.

Antiguamente se hacía un arroz con verdura de temporada con habas y alcachofas y le agregaban las collejas. Una manera más de aprovechar las posibilidades que nos da el campo en primavera. Las hierbas comestibles. 

En Estados Unidos se considera y así está catalogada como planta invasora. Seguramente desconocerán sus propiedades culinarias. 

Pero donde podemos apreciar todo su sabor, suavidad y textura es haciendo la típica tortilla de collejas. 

Para ello en una sartén con aceite caliente (cuidado con las salpicaduras) depositamos los brotes tiernos de las collejas poco a poco, previamente lavadas en abundante agua y bien escurridos. A medida que vayan mermando, vamos añadiendo más para que se cuezan sin añadir agua y así habremos logrado mantener los beneficiosos elementos minerales aparte de las vitaminas que tienen. 

Batimos los huevos según la proporción de collejas añadiendo un poco de sal. Cuando estén en su punto las sacamos y las incorporamos al huevo batido, retiramos de la sartén el aceite sobrante y hacemos la tortilla volteándola como si de patatas se tratara. 

Un truco es el de batir huevos lo menos posible, es decir que se quede la yema y la clara integrada lo justo para que luego al mezclarlo se pegue a la verdura.

REVUELTO

También las podemos cocinar como revuelto, para ello cortamos en láminas unos dientes de ajos y los freímos en el aceite y los retiramos. Procedemos de igual forma, añadiendo poco a poco las collejas y dejamos que evaporen el agua. Cuando estén en su punto las sacamos y las incorporamos al huevo batido con un poco de sal, retiramos de la sartén el aceite sobrante y hacemos el revuelto al punto de cuajado que nos guste. Servimos poniendo los ajos fritos por encima.