sábado, 16 de julio de 2016

106.- ARRÒS CALDÓS DE TONYINA I CLOÏSSES / ARROZ CALDOSO DE ATÚN Y ALMEJAS


RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA.  


16-07-2016


Foto Rosa Muñinos

Estava fart de tantes festes, de no poder dormir, de jugar entre barreres, pujar-me als carros que feien de llotges, de sopars, balls, coets... Només pensava ja que el dilluns me n'anava com tots els anys a passar l'estiu en la caseta amb els meus iaios i les meues ties. Me n'anava de Pansero. 

Justo davant de ma casa estava el bar Nay, que durant tota la setmana estava sempre ple. Vicente i la seua dona Toníca com cada any vestia la seua cuina de llarg. Ja s'encarregaven de servir una bona tonyina fresca a la planxa amb una picaeta d'all i jolivert que regat amb un bon oli d'oliva era un luxe al paladar. Les croquetes d'abadejo i el polp a la planxa de la Toníca tenien fama. La fatxada plena de taules i Vicent, com així el cridaven, amb camisa i pantaló blanc i la seua faixa roja a l'estil Pamplonés servint-les. No debades era un gran aficionat als bous i penitent devot seguidor del torero Curro Romero que li feia portar una branqueta de romer en la butxaca de la camisa que li sobreeixia, perquè tots pogueren vorela. Moltes vegades em quedava embadalit intentant endevinar què és el que em deia, perquè parlava molt de pressa i era molt difícil d'entendre. 

Just anit havíem sopat allí amb els amics dels meus pares. Una bona ensalada, uns plats com a entrants i un plat combinat cada u, amb sépia amb creïlles i ou fregit, bistec de vedella, la tonyina ... Tot regat amb un bon vi de la casa que crec portava de Xaló. Aprofitant el moment es feia una excepció al deixar-nos prendre uns refrescs, així com donar-nos diners per a anar al quiosc per a comprar-nos uns gelats. Eren les festes patronals. 

A ma mare se li notava ja cansada de tants dies de festes i volia que tot tornara a la normalitat. Estava en la cuina i fea una oloreta molt bona. Menjaríem arròs caldoset. 

Després d'uns dies de molta calor havia refrescat. Tenia fam i ma mare em deia que esperara perquè el papà estava a punt d'arribar. Vaig sentir esquellots i vaig eixir corrent per a veure com els pastors passaven amb les vaquetes que darrere dels mansos es dirigien als corrals per a soltar-les a la vesprada. 

Va arribar mon pare i ma mare va començar a servir els plats d'arròs. Un arròs caldós amb tonyina i cloïsses. Havia posat a fregir en una olla uns trossets de pimentó roig, un allet tallat molt fi i una tomaca ratllat, va ficar els trossets de tonyina tallats en trossets, una culleradeta de pebre roig fullat, va remoure i va cobrir amb aigua. Va incorporar unes bajoquetes amples a trossets i va deixar coure sobre mitja hora a foc mitjà, no sense abans posar-li uns brins de safrà torrat. Va mirar la quantitat de caldo per si fera falta afegir un poc més d'aigua i va posar l'arròs afegint les cloïsses que tenia en aigua i sal pel tema de l'arena. En vint minuts van estar els plats en la taula. Una ceba cortada en juliana amb sal, vinagre i oli com a ensalada i un bon tros de pa del forn del Pipa. Un luxe. 

Quan acabem de menjar, mon pare va agafar un meló d'alger que havia portat de la Cooperativa, amb una mà el subjectava i liva tallar la part del peduncle i del cul i el va obrir per la mitat a la llarga. El seu color roig i el seua olor delataven que estaria boníssim com així va ser. 

CALDOSO DE ATÚN Y ALMEJAS. 

Estaba harto de tantas fiestas, de no poder dormir, de jugar entre barreras, subirme a los carros que hacían de palcos, de cenas, bailes, cohetes… Sólo pensaba ya que el lunes me iba como todos los años a pasar el verano en la casita con mis abuelos y mis tías. Me iba de “Pansero”. 

Justo enfrente de mi casa estaba el bar Nay, que durante toda la semana estaba siempre lleno. Vicente y su mujer Toníca como cada año vestía su cocina de largo. Ya se encargaban de servir un buen atún fresco a la plancha con una picadita de ajo y perejil que regado con un buen aceite de oliva era un lujo al paladar. Las croquetas de bacalao y el pulpo a la plancha de la Toníca tenían fama. La fachada llena de mesas y Vicent, como así lo llamaban, con camisa y pantalón blanco y su faja roja al estilo Pamplonés sirviéndolas. No en balde era un gran aficionado a los toros y penitente devoto seguidor del torero Curro Romero que le hacía llevar una ramita de romero en el bolsillo de la camisa que le sobresalía, para que todos pudieran verla. Muchas veces me quedaba embobado intentando adivinar qué es lo que me decía, pues hablaba muy deprisa y era muy difícil de entenderlo. 

Justo anoche habíamos cenado allí con los amigos de mis padres. Una buena ensalada, unos platos como entrantes y un plato combinado cada uno, con sepia con patatas y huevo frito, bistec de ternera, el atún … Todo regado con un buen vino de la casa que creo traía de Jalón. Aprovechando el momento se hacía una excepción al dejarnos tomar unos refrescos, así como darnos dinero para ir al kiosco para comprarnos unos helados. Eran las fiestas patronales. 

A mi madre se le notaba ya cansada de tantos días de fiestas y quería que todo volviera a la normalidad. Estaba en la cocina y olía muy bien. Comeríamos arroz caldosito. 

Después de unos días de mucho calor había refrescado. Tenía hambre y mi madre me decía que esperase pues el papá estaba a punto de llegar. Oí cencerros y salí corriendo para ver como los pastores pasaban con las vaquillas que detrás de los mansos se dirigían a los corrales para soltarlas por la tarde. 

Llegó mi padre y mi madre empezó a servir los platos de arroz. Un arroz caldoso con atún y almejas. Había puesto a freír en una olla unos trocitos de pimiento rojo, un ajito cortado muy fino y un tomate rallado, metió los trocitos de atún cortados en tacos, una cucharadita de pimentón de hojilla, removió y cubrió con agua. Incorporó unas judías verdes anchas a trocitos y dejó cocer sobre media hora a fuego medio, no sin antes ponerle unas hebras de azafrán tostado. Miró la cantidad de caldo por si hiciera falta añadir un poco más de agua y puso el arroz añadiendo las almejas que tenía en agua y sal por el tema de la arena. En veinte minutos estuvieron los platos en la mesa. Una cebolla cortada en juliana con sal, vinagre y aceite como ensalada y un buen trozo de pan del horno del Pipa. Un lujo. 

Cuando terminamos de comer, mi padre cogió una sandía que había traído de la Cooperativa, con una mano la sujetaba y le corto la parte del pezón y del culo y lo abrió por la mitad a la larga. Su color rojo y su olor delataban que iba a estar buenísimo como así fue.