sábado, 10 de junio de 2017

152.- OUS CRESCUTS


RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA. PUBLICAT EN EL DIARI LES PROVINCIES.


10-06-2017

Foto de Joaquin Vicente Tortajada


La calor d'estos dies havia fet que aparegueren núvols de mosques en el corral i entraren a casa. Amb l'aparell del "Flit" en la mà, la meua tia, anava polvoritzant les estades de la casa i es veien al seu pas, com anaven caient les mosques. Però l'olor era molt desagradable, així que vaig optar per eixir corrent per a ficar-me davall d'un “cirueler” morat que estava carregadíssim , i encara que xicotets, ja estaven dolços. Al tornar, vaix notar una olor més desagradable encara, i és que en una arruixadora amb aigua, li estava barrejant "Zotal" per a tirar-ho en la cuadra de l'animal, per a desinfectar-la, perquè segons ella, era allí on es criaven les molestes mosques. 

El meu iaio s'estava afaitant amb la navaixa mirant-se en un espillet penjat de la paret. Passava la navaixa per la seua galta i la ficava després en la safa amb aigua per a repassar-la. Durant eixe temps no li podies dirigir la paraula baix risc d'emportar-te una bona reprimenda. Fins que et quedares quiet mirant-lo li molestava. Supose que seria el seu moment íntim de concentració o més aïna crec que era per por de distraure's i fer-se un bon tall. I eixe enpolainament venia provocat per una reunió a la què assistiria eixa vesprada en la Cooperativa d'agricultors, on segons pareix es parlaria sobre nous productes fitosanitaris i no sé què més. Sobre el llit, la meua iaia li havia deixat planxats, la camisa blanca, els pantalons, el xaleco o jupetí, negres i les espardenyes d'espart blanques amb les cintes negres, les dels diumenges, anem. Ja esperava jo el moment en què es vestira, per a fer-li les pertinents burles, perquè sabia molt bé, que a ell no li agradava anar com un pinzell. Era home pegat al camp que li agradava xafar la terra que tants suors li donava. 

L'olor de "Zotal" era insuportable, i el meu iaio recriminava la meua tia dient-li que havia tirat massa quantitat, mentres ell es netejava la cara de restes de sabó i ella netejava l'arruixadora en el llavador. El meu iaio es va assentar en una cadira amb l'assentisc fet de bova i va començar a embolicar-se un cigarret amb la seua parsimonia habitual. 

La meua iaia va començar a fer el menjar. Havia pelat quatre creïlles novelles i les estava fregint amb un poc d'oli que havia tret del frito de carn que tenia guardat. Va tirar dos cebes tendres tallades i una cullerada de pebre roig fullat. L'olla de ferro colat tirava fum. Mentrestant, en un morter, va fer un picada amb ametla, amb dos dents d'all i unes branques de jolivert. Un poc de sal i quan ho tenia ben picat, un dollet d'oli. Quan la creïlla i la ceba van prendre color, les va cobrir amb aigua fins a la mitjana cassola, deixant que coguera sobre deu minuts que és quan li va afegir el picada, i quinze minuts a foc lent. Mentrestant, en un bol, va batre un ou per a cada un (4) i li va afegir mig got d'aigua, quatre cullerades de farina, un poc de pa sec ratllat i sal. Se li va quedar com una pasta amb la què va fer en la paella una espectacular truita. La qual, va trossejar en trossos i els va incorporar al guisat, donant com resultat un plat increïble. 

La meua curiositat em va portar a preguntar-li que és el que havia cuinat: -Juan Salvador, a açò es diu "Ous Crescuts", perquè abans no tots tenien ous suficients per a fer una bona truita, i d'esta manera que has vist, s'alimentava a tota una família. Veuràs com t'agrada


OUS CRESCUTS (HUEVOS CRECIDOS) 

El calor de estos días había hecho que aparecieran nubes de moscas en el corral y entraran en casa. Con el aparato del “Flit” en la mano, mi tía, iba pulverizando las estancias de la casa y se veían a su paso, como iban cayendo las moscas. Pero el olor era muy desagradable, así que opté por salir corriendo para meterme debajo de un ciruelo morado que estaba cargadísimo, y aunque pequeños, ya estaban dulces. Al volver, note un olor más desagradable aún, y es que en una regadera con agua, le estaba mezclando “Zotal” para echarlo en la cuadra del animal, para desinfectarla, pues según ella, era allí donde se criaban las molestas moscas. 

Mi abuelo se estaba afeitando con la navaja mirándose en un espejito colgado de la pared. Pasaba la navaja por su mejilla y la metía después en la jofaina con agua para repasarla. Durante ese tiempo no le podías dirigir la palabra bajo riesgo de llevarte una buena reprimenda. Hasta que te quedases quieto mirándolo le molestaba. Supongo que sería su momento íntimo de concentración o más bien creo que era por miedo a distraerse y hacerse un buen corte. Y ese acicalamiento venía provocado por una reunión a la que iba a asistir esa tarde en la Cooperativa de agricultores, donde al parecer se hablaría sobre nuevos productos fitosanitarios y no sé qué más. Sobre la cama, mi abuela le había dejado planchada la camisa blanca, los pantalones, el chaleco, negros y las alpargatas de esparto blancas con las cintas negras, las de los domingos, vamos. Ya esperaba yo el momento en que se vistiera, para hacerle las pertinentes burlas, pues sabía muy bien, que a él no le gustaba ir como un pincel. Era hombre pegado al campo que le gustaba pisar la tierra que tantos sudores le daba.   
El olor a “Zotal” era insoportable, y mi abuelo recriminaba a mi tía diciéndole que había echado demasiada cantidad, mientras él se limpiaba la cara de restos de jabón y ella limpiaba la regadera en el lavadero. Mi abuelo se sentó en una silla con el asiento hecho de enea y empezó a liarse un cigarrillo con su parsimonia habitual. 

Mi abuela empezó a hacer la comida. Había pelado cuatro patatas nuevas y las estaba friendo con un poco de aceite que había sacado del frito de carne que tenía guardado. Echó dos cebollas tiernas cortadas y una cucharada de pimentón de hojilla. La olla de hierro colado echaba humo. Mientras, en un mortero, hizo un majado con almendra, con dos dientes de ajo y unas ramas de perejil. Un poco de sal y cuando lo tenía bien machacado, un chorrito de aceite. Cuando la patata y la cebolla tomaron color, las cubrió con agua hasta la media cazuela, dejando que cociera sobre diez minutos que es cuando le añadió el majado, y quince minutos a fuego lento. Mientras, en un cuenco, batió un huevo para cada uno (4) y le añadió medio vaso de agua, cuatro cucharadas de harina, un poco de pan seco rallado y sal. Se le quedo como una pasta con la que hizo en la sartén una espectacular tortilla. La cual, troceó en trozos y los incorporó al guisado, dando como resultado un plato increíble. 

Mi curiosidad me llevó a preguntarle qué es lo que había cocinado: -Juan Salvador, a esto se le llama “Ous Crescuts” (huevos crecidos), porque antes no todos tenían huevos suficientes para hacer una buena tortilla, y de esta manera que has visto, se alimentaba a toda una familia. Verás cómo te gusta.